Història

print pdf
  • Història


S'han trobat nombroses restes de vil·les romanes, dins del terme. Però l'origen de l'indret de Renau, així com el de l'antic nucli de Peralta, cal situar-lo durant la reconquesta, a mitjan s. XII. Sembla ser que Peralta i Renau foren atorgades a la família Montoliu, encara que Guillem de Claramunt hi tenia certs drets, segons consta en un document datat del 1161. Aquesta, és la primera referència escrita que es té de Renau.

Durant els primers anys Renau i Peralta no tenien entitat administrativa pròpia, és a mitjan s. XIII, quan Bertran de Montoliu, es convertí en senyor privatiu de Peralta, això durà fins el 1477, quan per testament Joan Gabriel de Montoliu el donà al Monestir de Santes Creus, el qual gaudí d'aquesta possessió fins a començaments del s. XIX, quan s'extingiren els senyorius.

Referent a Renau, sabem que fins a començaments del s. XIV restà unit als senyors del Catllar, emparentats per casament amb la família Montoliu, els quals i en successives generacions consten com a senyors del lloc. Altrament en la donació de Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus, només hi consta com a senyor de Peralta, sense fer cap menció de Renau.

Per querelles familiars, l'any 1682 s'ordenà la subhasta de la baronia de Renau, que fou comprada, l'any 1685, per Francesc Perelló, habitant de Tàrrega. A la seva mort, passà a la seva muller Raimunda de Perelló i de Roger de Llúria, la qual l'any 1717, deixà en testament la baronia de Renau al seu segon marit el noble don Joan de Pinós i de Rocabertí, cavaller de l'Hàbit de Sant Joan de Jerusalem. Per aquest motiu proposà fundar-hi una comanda de l'Orde, la qual cosa es va fer l'any 1725, sota el nom de Comanda de Renau o de Pinós.

Pel que fa referència a les incidències bèl·liques que sofrí el poble al llarg de la història, cal destacar la crema del castell acabada la Guerra dels segadors, com a càstig per a la seva rebel·lió contra la monarquia dels Austria.

Peralta i Renau, varen ser membres de la Comuna del Camp, per bé que no d'una manera massa activa . Peralta hi formà part el s. XV, mentre que Renau no ho va fer fins el XVI.

Després de l'extinció dels senyorius, els dos llocs formaren municipis propis, fusionant-se en un de sol l'any 1842.